Notícia apareguda al Diari de Girona

“Una iniciativa popular sorgida de les comarques de Girona vol aturar la implantació de la taxa turística forçant al seu debat parlamentari. La plataforma No a la Taxa Turística ha començat la recollida de signatures que volen que desemboqui en una una Iniciativa Lesgislativa Popular que es discuteixi al Parlament de Catalunya. Per aconseguir-ho necessita 50.000 signatures.”

 

Per llegir la notícia sencera:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/06/02/estudiant-gironi-contra-taxa-turistica-ilp/565309.html



Recollida de firmes en contra de la Taxa Turística

Molt bones,
els hi volem presentar la nova campanya de recollida de signatures engegada per la Plataforma No a la Taxa Turística. Aquesta plataforma neix de la necessitat d’expressar una serie de dubtes sobre la nova llei i mostrar la veritat sobre una nova Taxa, una més, que creiem totalment injusta, totalment ineficient, mal plantejada i que pot resultar molt danyina pel sector turístic català. És per això que volem portar al Parlament de Catalunya una ILP per aturar l’implantació d’aquesta nova taxa. Per això necessitem la col·laboració de com a mínim 50.000 catalans i catalanes que amb la seva signatura ens ajudin a portar la nostra ILP davant els nostres governants.

Moltes gràcies pel seu temps, per la seva ajuda i sobretot gràcies per la seva signatura!

Ens poden seguir a :
http://noalataxaturistica.blog.cat/
Twitter: #noalataxaturistica
i a Facebook: No a la taxa turistica

 

Per poder col·laborar amb la seva signatura:

http://www.firmasonline.com/peticio



Notícia apareguda a la web del Grup Costa Brava Centre

El Grup Costa Brava Centre publica a la seva web la següent notícia:

“Davant la decisió del govern català d’implantar una taxa turística per incrementar els ingressos del 2012, el sector ha dit NO.

Des de l’Associació i des de les entitats superiors com la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona i la Confederació d’Hostaleria de Catalunya estem treballant amb l’objectiu que aquest nou impost no es porti a terme.

La seva implantació suposaria entre altres:

1. Una pèrdua de competitivitat enfront d’altres destinacions.

2. Gravar només el 7% del consum turístic ja que no s’aplicaria a tots els sectors i subsectors que obtenen benefici de l’activitat turística.

Des de l’Associació us mantindrem informats sobre les novetats que es produeixin al respecte.”



La perspectiva econòmica IV Rànquing mundial i europeu

•Els 50 principals ports del món van rebre més de 60 milions de passatgers en 2011, un 4,3 % més que l’any anterior. D’ells, 21, el 42% del total, es troben situats en el Carib i van acaparar més de la meitat del tràfic de passatgers de creuers, el 51,5%, amb 31 milions de creueristes , una xifra que, pel que fa a 2010, amb prou feines suposa un 1,1% més, segons informació del Ministeri de Foment.
•Quant als ports europeus, van sumar 23,9 milions de passatgers, un 9,8% més, la qual cosa els converteix al segon mercat mundial, amb el 39,7% del total. Del subtotal europeu, prop del 85%, és a dir més de 20 milions de creueristes , van fer recorreguts pel Mediterrani.
• D’acord amb el darrer estudi de nacionalitats dels creueristes del Port de Barcelona, elaborat el 2010, el 18% dels passatgers de creuer són espanyols; també 18% procedeixen d’Estats Units; el 15% són britànics i el 13%, italians. Un 6,5% del total de creueristes que arriben a la capital catalana són de nacionalitat alemanya i un 5,5% són canadencs.

La perspectiva econòmica III Espanya en els rànquing

•Barcelona, amb més de 2,64 milions de creueristes i un creixement d’un 12,69% en 2011 es consolida en els seus llocs de primer port d’Europa i cinquè del món. Li segueixen Balears que, amb més d’1,61 milions de creueristes, un 4,7% més, s’ha situat en quarta posició a Europa i en la dotzena del món.
•En els dos principals ports canaris també s’ha disparat el tràfic de passatgers de creuers i es troben en destacades posicions al rànquing mundial i europeu. Santa Cruz de Tenerife, amb 828.590, un 11,97% més que l’any anterior, és el 11º d’Europa i el 24º del món; mentre que Las Palmas, amb 760.896 creueristes , un 19,10% més que en 2010, és el 12º a Europa i 28º del món.
•Amb el creixement d’altres molls espanyols, Màlaga ha registrat una reculada en el seu tràfic d’un 3,0%, fins a més 638.845, des de gairebé 650.000 que va anotar en 2010; no obstant això, es manté en tots dos rànquing: és el 21º europeu i 44º del món.

La perspectiva econòmica II

•Despesa turística a Catalunya (Font: Egatur de l’IET ):
  Mercat Estranger Milions d’euros 10.517 (% Var. Interanual 9,8%)
•Amb més de 2.500.000 creueristes i 900 escales l’any 2011, el Port de Barcelona consolida la seva posició de líder a Europa i se situa en 4a posició a nivell mundial. És un referent en la indústria creuerística.
•S’estima que l’any 2011 els creueristes van deixar a la ciutat de Barcelona 300 milions d’euros. Aquesta xifra inclou la despesa en hotels, restauració, excursions, comerç i transports.
•A més de la despesa dels turistes, els creuers aporten molt més a l’economia local (provisions, despesa de la tripulació, indústria auxiliar, fuel, maquinària, pintures, etc.,).
•Si parlem de xifres globals, segons un estudi de l’European Cruise Council, la indústria creuerística va deixar a Espanya 1.190 milions d’euros l’any 2010 i va generar més de 25.000 llocs de treball (directes, indirectes i induïts).

La perspectiva econòmica I

•Els beneficis econòmics del turisme de creuers en una destinació provenen bàsicament de tres fonts: (i) la despesa que fan els passatgers en terra, el qual està concentrat en les excursions, roba i joies; (ii) la despesa feta per la tripulació que inclou, principalment, alimentació, begudes, roba i entreteniment;(iii) la despesa generada pel vaixell mateix, que obeeix fonamentalment als serveis portuaris per concepte de maneig de passatgers,  pilotatge, remolcador, subministrament d’aigua potable i recol·lecció d’escombraries sòlides.
•L’impacte econòmic depèn del tipus de port al que es faci referència (Dwyer & Douglas, 2004), és a dir, si és un port base com el Port de Barcelona (on inicia i acaba el viatge) o port d’escala (on es fa una parada que oscil·la entre sis i deu hores); de les facilitats i infraestructura de la destinació per atendre les necessitats del vaixell en si mateix i dels passatgers; factors com la grandària de la destinació i el temps d’escala del vaixell influiran en la intensitat d’aquests efectes econòmics.
•El turisme de creuers genera $18 bilions de dòlars a l’any per concepte de la despesa dels passatgers i ha estat el segment de més ràpid creixement de la indústria turística en els últims 20 anys, amb una taxa mitjana anual de creixement en el nombre passatgers del 7.4%. Aquest creixement equival a gairebé dues vegades el percentatge de creixement del turisme internacional i s’espera que segueixi així en el futur.

Els creuers, disposats a marxar de Catalunya per la taxa turística

•Les principals companyies de creuers han manifestat el seu rotund rebuig a la taxa turística, de 2,5 euros per passatger, que s’aplicarà a Catalunya a partir de novembre. Algunes navilieres estan disposades a deixar d’operar en els ports catalans. Cal recordar que pel port de Barcelona van passar l’any passat 2,6 milions de passatgers de creuers. Per tant, la taxa turística permetria recaptar uns 6,5 milions d’euros a l’any.
•El grup Carnival (que amb les seves deu companyies mou un milió de passatgers anuals només en el port de Barcelona), Royal Caribbean, Oceania i Aida són algunes de les navilieres que ja han expressat el seu malestar per la nova taxa, doncs entenen que els tocarà cobrar-la al client, sense poder repercutir l’increment en el preu final.
•Aquesta taxa no és positiva per al sector ja que incrementaria els costos d’operació, la qual cosa no repercutirà en el preu al client final, però generaria un fort impacte en les navilieres.
• A més, la taxa tal com està plantejada assemblarà als vaixells de creuer amb hotels de cinc estrelles, on s’aplicaria el tram més elevat.

Plataforma No a la Taxa Turística

•No seria molt millor per a Foment del Turisme, oferir bons serveis, que implantar un impost que al costat de la qualitat del servei que es presta als turistes, obliga a estar en una constant crida i cerca d’aquests.
•Pel que sembla per alguns empresaris, l’única cosa que es pot fer per atreure clients és rebaixar els preus, llavors incrementar aquests mitjançant una nova taxa, és una actitud intel·ligent i responsable?
•Una taxa com la de Florència entre un i cinc euros, segons categoria de l’establiment, com podria afectar a moltes destinacions turístiques, que en alguns hotels de tres i quatre estrelles arriben a cobrar menys de vint euros per una pensió completa, i tracten de solucionar els seus problemes de rendibilitat, cobrant a clients de pas cinquanta a setanta-cinc euros per allotjament i desdejuni, en una clarivident estratègia de Revenue Management? Quants d’aquests últims clients tornaran a anar directament a l’hotel? Quants passaran a ser usuaris de Trivago, Kayac, Booking i quants altres operadors i cercadors puguin existir en internet?
•Segons la taula especial de tarifes, una família amb dos nens que passi una estada de set nits en un hotel de tres estrelles de la costa, pagarà 7 euros en total en concepte de taxa turística (ja que la tarifa en aquest cas és de 0,5 euros per persona/dia i els menors de 16 anys estan exempts).
•La Plataforma No a la Taxa Turística no creu que una família deixi de venir per 7 euros més. Deixaran de venir, això sí, si falla la qualitat del servei i les nostres destinacions estan cada vegada més deteriorades. Moltes companyies de creuers canviaràn el Port de Barcelona per altres destinacions, com per exemple València.
•El problema en realitat no és només la taxa, el problema són, a més, els baixos preus i el servei acord amb aquests preus. Però és evident que cap taxa turística solucionarà aquest problema, ans el contrari, l’agreujarà.

Què diu la patronal?

•La CEOE adverteix que la nova taxa pot “truncar” els signes de recuperació que ha mostrat el sector hoteler en l’últim trimestre de l’any. Al seu parer, el nou impost “danya la sostenibilitat i competitivitat de la indústria turística, sector motor de l’activitat i l’ocupació, clau per a la recuperació econòmica” del país.
•La CEOE comparteix els arguments del sector turístic català, que ja ha expressat en ple el seu rebuig a la mesura anunciada per l’Executiu català, que preveu cobraments d’un a tres euros per pernoctació, en considerar que beneficia els seus competidors

css.php